Aquest any 2009 que acabem de passar ha sigut un gran any per els aficionats del F.C. Barcelona. Ja vam demostrar-ho aconseguint el triplet, i ara recollint la resta de títols a que es pot optar, un 6 de 6 títols al complert.
Sense cap dubte, hem sigut el millor equip del mon, que ha practicat el millor futbol del mon, amb una filosofia clara de joc i amb un gran nombre destacat de jugadors formats a les categories inferiors del F.C. Barcelona.
No hi ha res més bonic que veure com un equip entrenat per en Pep Guardiola, que ha mamat el futbol del Barça des de petit, sigui l’encarregat de dirigir el millor equip de la historia, i donant oportunitats als joves talents de la pedrera.
Gràcies Pep per les grans tardes de futbol que ens has fet passar, per la humilitat que has demostrat i pel respecte als rivals. L’any 2009 tindrà un lloc reservat per la historia del futbol, on el F.C. Barcelona és el protagonista.
Sempre recordaré la final a València de la Copa del Rei, on vaig poder gaudir d’un magnific partit contra l’Atlètic Club de Bilbao per 1-4, i el més important amb una magnifica afició rival. Gràcies Rober (un bon amic Basc) per les cerveses i l’efecte que ens vau demostrar l’afició de l’Atlètic.
Un magnific 2-6 contra l’etern rival, el Real Madrid i al seu propi camp, fent un desplegament ofensiu impressionant i deixant clara la filosofia de joc que ha demostrat en Pep Guardiola des del primer dia.
La gran final de Roma. On també vaig tenir la oportunitat de poder anar-hi per ser un dels afortunats en tenir una entrada, però la possibilitat de tenir un examen aquell dia, tot i que em sabia molt de greu, vaig cedir-la a un altre soci del Barça. No obstant vam gaudir d’una gran final, guanyant al Manchester United per 2-0, posant la cirereta final al Triplet que havíem estat gestant durant mesos amb molt d’esforç i treball.
Amb tot això ja vam demostrar del que podíem ser capaços, però no es va acabar aquí, al més d’Agost vam recollir dos nous títols més, les Supercopes d’Espanya i d’Europa.
La Supercopa d’Espanya novament contra l’Atlètic Club de Bilbao, un títol a doble partit i superant amb solvència al rival amb un resultat final de 5-1.
I la Supercopa d’Europa guanyant per 1-0 al Xakhtar Donetsk, patint fins al final, amb una prorroga agònica i obtinguen el premi merescut als últims minuts per un gran gol de Pedro.
Per últim i per tancar un gran any, ens quedava el Mundial de Clubs, un títol que el Barça no tenia a les seves vitrines del museu. La semifinal va ser complicada per tenir que capgirar un marcador advers. I a la final també, on en Pedro va marcar el gol de l’empat a 2 minuts del final del temps reglamentari, que donava pas a la prorroga, on un gol de Messi amb el cor i l’escut del Barça ens donaria un ple total de títols.
Moltes gràcies per els grans moments que ens heu fet passar.
————————-
Aquest 2009 també m’ha servit per conèixer un grup de musica anomenat Buhos Rock.
Aquest grup cada setmana dedica una cançó sobre el Barça referent a l’actualitat Blaugrana. N’hi ha de critica, burla i d’agraïments, no s’escapa ningú.
Us animo a tots a escoltar les cançons de Buhos, les publiquen gratuïtament a la seva web perquè tots els aficionats les podem gaudir. Amb un senzill registre d’usuari us permetrà descarregar-les i gaudir de cançons amb unes lletres molt bones.
Desprès de fer la ronda de visita a tots els diaris esportius com l’As, Marca, Sport i MundoDeportivo, m’ha sorprés veure un garrafal error en un títular d’aquest diari.
Es tracta d’una notícia on es vol donar a coneix-re la peculiar alineació del R.C.D. Espanyol davant del F.C. Barcelona que s’enfrontaven al Camp Nou.
Aquesta és la imatge que ho representa.
Fixeu-vos en la notícia: Valverde presentará en el Camp Nou una alineación sin ningún delantero nato.
Interessant error del diari As, Ernesto Valverde va deixar de ser entrenador fa 1 any i mig. I sent un diari esportiu, crec que saben de sobre en Valverde es troba entrenant al Villarreal C.F.
Però la meva sorpresa ve quan poses el cursor a sobre de la notícia.
A la part inferior esquerra podeu veure a quina notícia està apuntant el titular en qüestió.
Res més curiós que la següent notícia.
Una notícia que sense cap dubte a Espanya no agrada gens.
Per tant jo em pregunto.
És un error tant garrafal que ha provocat el diari As, perquè els seus lectors de rebot es facin reso de les declaracions d’en Joan Laporta i així incitar a l’odi cap a Catalunya?
Un plantejament que fa un humil Català que n’està fins els collons d’aquests actes.
Finalment, es va apostar per en Pep Guardiola per adreçar aquella difícil situació, i pel mig, una moció de censura que jo no donava suport.
Molts van taxar a en Pep de no tenir experiència com entrenador d’un gran equip.
D’altres com jo, només pel fet de tenir una persona que entén de futbol i coneix la casa com ningú, ja em donava per satisfet, i molt menys esperava la gran temporada que estem fent i que encara hem de rematar.
Pep, ens has donat grans moments de futbol, tàctica, disciplina, esforç i com ja vas avançar a mig d’un Camp Nou, ple de gom a gom al Torneig Joan Gamper, PERSISTIREM.
Amb un equip pràcticament semblant al de l’any passat, has sigut capaç de capgirar la mentalitat i el compromís per part dels jugadors. Si, son bons, però tu els has posat a lloc quan calia.
Ara optem a fer una temporada història, aconseguir el triplet, una fita totalment impensable a començament de temporada, ni el més optimista hagués jugat a les cases d’apostes dient que arribaríem a on som.
Ja tenim la Copa del Rei, amb una final memorable amb l’Athletic de Bilbao.
Grans aficionats els Bascos, em trec el barret amb el seu comportament.
Aquest cap de setmana hem celebrat la Lliga. Una Lliga que ens la mereixem.
I ara toca rematar la Champions davant del Manchester United.
Una tasca molt complicada, però de ven segur que PERSISTIREM.
I per últim, uns petits regals als culès en forma de cançons.
Ha llegado el fin de un ciclo. Todo parece apuntar a que habrán muchos cambios.
Tanto en la plantilla de jugadores, como del cuerpo técnico.
Desde mi punto de vista, tampoco ha sido un año tan “penoso”.
Se ha llegado a las semifinales de la Champions League y de la Copa del Rey.
No obstante, se han sucedido muchas derrotas durante la temporada sin explicación alguna.
Ante el Recreativo de Huelva, el Betis, y unos cuantos mas que los culés recordamos como momentos patéticos.
Por otro lado, hay que ser agradecido por esos 2 o 3 años impresionantes que nos ha brindado este conjunto de jugadores y cuerpo técnico. Es indiscutible, en su momento lo hicieron muy bien.
Pero ha llegado un punto que es insostenible.
La situación de Ronaldinho me parece una burla. Mucho se habla de que la afición lo ha destrozado. Pero yo siempre recuerdo, que en los inicios de este año, que estaba FATAL, los periodistas cargaban contra él, y cuando Rony saltaba al campo, la afición lo aplaudía, un partido detrás de otro, porque deseaba y confiaba en que se recuperara, y fuera el mismo jugador que nos encandiló desde el primer partido que jugo contra el Sevilla y marco un golazo.
Luego está Eto’o.
El chaval tuvo mala suerte y se lesionó en el trofeo Joan Gamper, una pena.
Se tiró 3 o 4 meses sin poder jugar, y justo cuando se recuperó, a las pocas semanas, se fue a jugar la Copa de África. Y va… y vuelve lesionado.
A pesar de eso, creo que es un jugador recuperable, es el primero en presionar arriba y tiene carácter, quieras a no, es necesario a veces.
Y así unos cuantos jugadores mas que se han columpiado.
Finalmente Frank Rijkaard, que parece que ha perdido el norte. Falta poner orden en el vestuario, no hay autoridad.
En fin, deseo que termine esta temporada. Y esperemos que la próxima temporada nos ilusione y nos reporte éxitos.
(4.00 out of 5)